Como muchos otros jóvenes de su promoción, Daniela y Fran no dudaron en responder a la llamada de los hospitales cuando buscaban personal sanitario en plena crisis del COVID-19. Ellos lo hicieron en nuestro hospital, donde han tenido que hacer frente a situaciones extremas que ni podían imaginar unas semanas antes, cuando asistían a sus clases del 4º curso de Enfermería. Ha sido, dicen una experiencia dura pero extraordinaria.

• Aún no tenéis el título, pero en vuestro currículum ya consta que habeís estado atendiendo pacientes como profesionales de enfermería en plena crisis sanitaria. ¿Cómo llegasteis al Hospital?

Fran (F): Jo ja treballo a l'Hospital des de fa 3 anys, al principi com a portalliteres i des de fa uns mesos com a auxiliar d'infermeria. M'encanta l'ambient proper que hi ha entre companys i la seva disposició a compartir els seus coneixements, així que quan va aparèixer la COVID-19 i, amb ella, l'oportunitat de treballar d'infermer, no m'ho vaig ni pensar.

Daniela (D): En mi caso, vi la oferta laboral que el Hospital mandó a la universidad para reforzar su plantilla durante el COVID-19 y envié el currículo. Al día siguiente, ya me habían llamado para incorporarme.  

• El caso de vuestra promoción es un caso excepcional y podríamos decir que histórico. ¿Cómo valoráis la experiencia?

D: A pesar de ser duro, de llegar a casa agotada y de marcharme muchos días con lágrimas en los ojos, volvería a hacerlo mil veces. He tenido una oportunidad buenísima de formarme y de aprender con grandes profesionales.

F: Per mi, l'inici va ser una mica dur, ja que suposava un canvi radical en el meu rol professional. A més, de cop i volta l'Hospital estava capgirat i tots havíem d'enfrontar-nos a situacions noves i desafiants en un entorn totalment nou. Però per sort, aquestes inseguretats poc a poc van anar quedant enrere gràcies als meus companys. També he tingut moments de por d'"emportar-me el bitxo a casa", evidentment, tot i que els oblidava ràpid quan veia que tota aportació, per petita que fos, era molt necessària.  

• ¿Qué ha sido lo peor?

F: El col·lapse del nostre sistema sanitari i el seu efecte en els pacients. No poder donar-los el tracte ni els recursos que consideres òptims, com per exemple el temps d'atenció a cadascú o un entorn més propici a la comoditat i la intimitat. Però el pitjor de tot ha estat veure com moltes persones passaven els seus últims moments sense el seus éssers estimats. Una situació molt dura a nivell humà que no podies fer res per canviar.

D: Lo peor, sin duda, ha sido gestionar las emociones. Intentar ser cercana con los pacientes y darles un trato humano, intentar que no se sintieran solos al estar aislados, pero sin crear un vínculo emocional demasiado fuerte para que no me superaran las emociones cuando las cosas no iban como se esperaba.

• ¿Y cuál es la parte positiva de la experiencia?

D: De la experiencia me llevo todo lo aprendido, que no ha sido poco. Pero también mucha confianza en mis capacidades y unos compañeros increíbles que me han ayudado muchísimo.

F: El més positiu ha estat la sensació de comunitat que ens ha envoltat a tots, on tothom ha volgut ajudar d'alguna manera. Hem rebut, des de diferents persones i entitats, tot tipus de detalls, d'EPI, missatges de suport... Han estat actes d'autèntica bellesa en moments de foscor i d'incertesa.

• ¿No tener la carrera terminada os ha supuesto algún inconveniente a la hora de trabajar?

D: La verdad es que no. Tanto los compañeros como los pacientes me han acogido muy bien. Quizás sí he sentido algunas inseguridades, pero no tengo muy claro si era por no tener la carrera acabada o por no tener experiencia con este tipo de pacientes.

F: És difícil trobar-te en aquesta situació quan encara no has acabat. Penses que potser no estàs preparat o que més que ajudar, faràs nosa. Però la veritat és que en cap moment m'he sentit incapaç. Els meus companys han estat amb mi en tot moment, resolent els meus dubtes i dissipant les meves pors.

• ¿Repetiríais la experiencia, si se diera el caso?

F: Sí, sens dubte. Aquest tipus de situacions requereixen de totes les mans disponibles. Malgrat tots el obstacles i vicissituds als quals hem hagut de fer front, sempre recordaré aquesta etapa amb especial consideració, perquè deixa patent que el treball en equip pot amb tot.

D: ¡Con los ojos cerrados! Tanto a nivel personal como profesional ha sido muy enriquecedora.