Considera que triar la FHES com a hospital on cursar la seva especialització li ha permès tenir més contacte amb el pacient i adquirir més pràctica que si hagués escollit un centre més gran. Assegura que ha gaudit al màxim cada dia de la seva residència i que, a més d'endur-se un grapat de coneixements i experiències, s'emporta grans companys i amics. De moment, es queda uns mesos com a part del Servei de COT, a qui agraeix tota la confiança que li han dipositat.

Acabes de finalitzar la teva residència a la FHES. Quina valoració en fas?

El balanç és molt positiu, estic molt contenta. Tot i haver estat dubtosa al principi de triar un hospital petit per formar-me com a metge, d'aquests anys m'enduc coses molt bones. Aquí he aprés moltíssim dels meus adjunts i m'he sentit part de l'equip des del primer moment. M'han deixat fer moltes coses i això m'ha donat una gran experiència. Els he de donar les gràcies perquè han confiat molt en mi.

Perquè vas triar la FHES?

Tothom pensa que sempre tens més opcions de formació en un centre gran que en un de petit com aquest, però jo vaig creure que, tal i com sóc, em sentiria millor en un grup reduït. Sabia que perdia algun tipus de patologia, però vaig pensar que aquí estaria més còmoda. Després, però, he sortit a fer rotacions a hospitals més grans i també m'han agradat.

I creus que vas encertar?

En un centre més gran veus moltes més patologies i casos molt interessants que aquí no he vist, però en cirurgia, per exemple, segurament en un altre lloc no hagués pogut fer tantes coses com he fet. He tingut molta sort, perquè aquí els adjunts de COT col·laboren molt en la formació dels residents i fan que mica en mica vagis agafant responsabilitats amb el pacient. A més, m'enduc molts i grans amics. Crec que sí, que vaig triar bé.

Així, doncs, la proximitat de les relacions humanes serien un punt a favor?

I tant! M'ho he passat molt bé i he rigut molt amb els companys. En general, crec que tothom m'ha ajudat molt, especialment al Servei, però també els companys d'altres àmbits. Amb l'equip de quiròfan som com una família, perquè al final passes més temps amb ells que a casa. Quan arribes amb mala cara ja saben que t'ha passat alguna cosa o que no tens un bon dia. També d'infermeria recordo que, sobretot al principi, em van ajudar molt a pautar la medicació, ja que elles són les que més tracte tenen amb el pacient i el coneixen millor que tu. Els companys de les altres especialitats també m'han ajudat molt. Ara, per exemple, que estem treballant molt en ortogeriatria, l'ajuda que estem tenint de l'UFISS és molt important, i fa que els pacients no es compliquin tant.

I quina és la part que milloraries?

Crec que la part científica és la que més he trobat a faltar. Pel volum de feina que tenen els adjunts, tenen poc temps per fer articles i estudis amb cara i ulls.

Què va fer que et decantessis per la traumatologia?

Va ser potser l'assignatura que més em va agradar més durant la carrera perquè és de les poques especialitats on tu mateix diagnostiques el pacient i el tractes durant tot el procés. A més, té molta part quirúrgica, que m'encanta. La trauma i és molt de sentit comú; has d'aplicar conceptes molt mecànics i físics.

Com veus la teva evolució en aquests 5 anys?

Tots els coneixements que he acumulat fan que dubti molt menys que abans. Al principi, quan feia una guàrdia, demanava radiografies per qualsevol cosa. Ara, només veient el pacient molts cops sé què pot tenir i si és greu, o no. Tot i així, pensar que a partir d'ara sóc jo la que ha de prendre les decisions imposa molt!

Com et veus en el futur proper?

De moment em quedo uns mesos al Servei, i estic molt contenta. Han apostat per mi i han fet molt perquè em quedi, així que ara em toca a mi demostrar que el seu esforç ha valgut la pena. Miro els meus adjunts més joves i en un temps m'agradaria ser on són ells. Sobretot, vull una feina on, tot i sortir cansada de quiròfan un divendres a les 6 de la tarda, surti contenta i satisfeta. Com m'ha passat aquí durant aquests últims 5 anys.