L'ús incorrecte de sondes urinàries porta associat, molt sovint, complicacions que representen un gran problema de seguretat per al pacient i un alt cost econòmic per al sistema sanitari. Davant la necessitat de reduir aquest impacte, Lourdes Bosch, en el marc del màster sobre infeccions nosocomials que està cursant, ha realitzat un estudi entre els pacients hospitalitzats amb sonda urinària a l'Hospital, que ja ha tingut impacte en l'activitat.  

Acabeu de presentar els resultats de l'estudi sobre l'ús de la sonda urinària. Com els valores?

Han estat  positius perquè hem demostrat que posant en marxa unes accions formatives i organitzatives, hem pogut aconseguir  una millora en els indicadors de qualitat relacionats amb l'ús de les sondes urinàries i, en particular, una disminució d'infeccions urinàries relacionades amb el seu ús.  

Tan habituals són aquest tipus d'infeccions?

Pensa que el 20% dels pacients hospitalitzats són portadors d'una sonda urinària. A més, les infeccions urinàries representen una de les infeccions nosocomials més prevalents, i el 80% d'elles es relacionen amb l'ús de sondes urinàries. Aquest risc és directament proporcional al temps de sondatge. Així, cada dia que el pacient passa amb la sonda posada, més possibilitats d'infecció té. I les vies d'entrada de microorganismes poden ser diverses, com que la inserció de la sonda no es faci de forma estèril, o que no se'n faci un manteniment adient, tenint, per exemple, la bossa en contacte amb el terra o no realitzant una higiene de mans correcta abans i després de la manipulació de la sonda. Per tant, hem de ser molt conscients que cal retirar la sonda quan ja no existeixi la indicació per el seu ús.

I això genera un increment dels costos, és clar...

Exacte. Les infeccions urinàries tenen una mortalitat gens menyspreable i un important cost econòmic associat, principalment per l'increment de les estades que suposen. A mes, comporten un augment del consum d'antibiòtics. En aquest sentit, s'ha demostrat que els pacients sondats actuen com a reservoris de bacteris resistents que es poden transmetre a d'altres pacients. Però a més de les infeccions, les sondes poden comportar d'altres problemes de seguretat, com risc de caigudes, nafres per pressió o malaltia tromboembòlica a causa de la immobilitat del pacient. I el pitjor de tot és que la meitat de les sondes tenen una indicació inadequada, la qual cosa vol dir que no són necessàries.

Estem davant d'un problema greu de seguretat del pacient?

Sí, i com en la majoria de projectes en l'àmbit de la seguretat, cal reforçar el missatge de manera insistent. Hem d'aconseguir que aquest no sigui un estudi puntual i que siguem capaços de repetir-lo de forma periòdica i com a part dels programes de millora de la qualitat del centre. A més a més, és molt important incentivar i engrescar la gent per tal que hi participin de forma activa, ja que la seguretat del pacient és cosa de tots, tant d'infermeria, facultatius i auxiliars, com de la Direcció. Cal dir que l'Hospital està apostant fort en seguretat del pacient i ara mateix hi ha en marxa diferents estudis i altres iniciatives en aquesta línia.

Com es va realitzar l'estudi?

Es tracta d'un estudi quasi-experimental que es va realitzar entre novembre de 2014 i abril de 2015 i que ha constat de tres fases. La primera va consistir en la recollida de dades basals entre els pacients portadors de sonda, que va ser molt complexa. La segona va comportar la realització de sessions formatives sobre adequació, retirada precoç i manteniment de la sonda vesical, on van participar més de 160 professionals d'infermeria. Vam fer uns tríptics i també vam posar en marxa un protocol d'inserció, manteniment i retirada de la sonda i, juntament amb Farmàcia, vam activar una alerta en el nou programa de prescripció com a recordatori de la retirada precoç de la sonda. La tercera i última fase va incloure la mateixa recollida de dades que en la primera per tal de poder comparar-les.

I com has acabat implicada en aquest àmbit?

Des de sempre m'ha interessat la seguretat dels pacients i en particular la prevenció de les infeccions nosocomials, per aquest motiu em vaig inscriure en el màster. Vaig treballar conjuntament amb el Nucli Gestor d'Infeccions per triar el tema del meu projecte i després de valorar diferents opcions, ens vam decidir per les sondes urinàries. Ha estat el meu primer estudi i n'he après dia a dia. Vull agrair tant a la Direcció d'Infermeria com a  la Direcció Mèdica totes les facilitats que ens han posat per a realitzar-lo.

Ara que sabem com millorar, quin és el següent pas?

Ara el repte serà mantenir la iniciativa en el temps i que les dades no quedin en un calaix. Penso que les experiències en el camp de la seguretat del pacient s'han de compartir per tal que tots n'aprenguem.