Fa pocs dies va quedar en primer lloc en la carrera de 5 kilòmetres de la Cursa de la Sanitat Catalana celebrada al Campus de Can Ruti. Aquesta, però, és tan sols una de les moltes proves en què la Patrícia ha fet podi en els últims anys. I és que l'atletisme ha estat sempre present en la vida d'aquesta tècnica de laboratori, que fa 20 anys que treballa a l'Hospital i que ha convertit aquest esport en un mode de vida. Entrena molt dur i assegura que el patiment de posar-se a prova dia rere dia queda compensat per la satisfacció de millorar, ni que sigui, un segon la seva marca.
Com va sorgir aquesta afició teva de córrer?
Sempre m'ha agradat córrer. De petita ja feia atletisme en un club de Santa Coloma, però a l'adolescència tenia altres coses al cap i ho vaig deixar. Després vaig tenir les meves filles i vaig estar un temps apartada de les pistes, però el fet d'estar casada amb un atleta professional influeix molt i fa uns 10 anys hi vaig tornar. Ara estic federada com a veterana.
T'entrenes molt?
M'entreno cada dia. Uns dies surto a córrer, uns altres faig gimnàs i d'altres fem farleks, que són canvis de ritme. Durant els mesos d'hivern faig la preparació i quan arriba el bon temps cada cap de setmana que puc faig una cursa.
Cada cap de setmana?
Gairebé tots. Ja et dic, estar casada amb un atleta fa que això sigui una cosa normal, perquè he viscut sempre en aquest món. També sóc conscient que aquest ritme el puc portar perquè treballo de tardes. Si continués al torn de nit com estava abans, em seria impossible.
Què t'aporta córrer?
Pateixo molt, perquè em pego bones pallisses diàries, però la satisfacció que rebo a canvi em compensa molt. És addictiu. De vegades arribo al Laboratori destrossada, els meus companys ho poden dir, però després vaig a córrer, faig marques i gaudeixo, i ja tinc la recompensa al patiment. A més, surto sempre a córrer amb un grup de gent que tenim un nivell similar i ens ho passem genial.
Fa poc vas guanyar la modalitat de 5 quilòmetres de la Cursa de la Sanitat Catalana. Fas molts podis?
Sí, en guanyo algunes de la meva categoria, però al final el que més em motiva és fer marca, millorar cada dia. El fet és que tampoc som tantes dones les que correm a aquest nivell, i fer podi és relativament fàcil. Només que entrenis i tinguis qualitats, ja pots destacar i anar guanyant curses. El que realment és bo és anar-se superant mica en mica.
I en la cursa de Can Ruti, vas fer marca?
No! És una cursa de muntanya molt dura, no és per anar a fer marca. Jo vaig fer 24 minuts i poc, i la meva marca dels 5 quilòmetres és de 19.
Recordes alguna victòria que t'hagi fet especial il·lusió?
Els campionats de Catalunya, sense dubte. Vaig quedar campiona de milla, de 1.500 m. i de 5 km de la meva categoria.
Creus que és sa aquest nivell d'esforç que fas?
Anar a córrer és sa, però el que jo faig ja no ho és tant. Per això em vigilo molt. M'he fet proves d'esforç, m'he mirat el cor i vigilo molt amb les lesions, entre altres coses.
Què en penses d'aquesta febre pel running que hi ha?
Ho entenc perfectament, perquè és un esport que enganxa molt. Per aquells que no el practiquen pot semblar avorrit, però si ets constant, millores molt ràpid i et vas sentint cada dia millor, i això motiva molt. Per això hi ha tanta gent corrent pel carrer.
Quin consell donaries a la gent que es calça unes bambes i surt a córrer sense estar gaire ben preparat?
Abans de res, que es facin un reconeixement mèdic per tenir-ho tot controlat. Que corrin amb seny i que es deixin guiar per algú expert. En definitiva, que corrin per passar-s'ho bé i fer salut.
