L'ansietat i la preocupació són dues constants entre els pacients d'un servei d'urgències. I la Charo Cabello, infermera d'aquest servei a l'Hospital des de fa més de 20 anys, ho sap molt bé. Per això, tot just començar el Màster de Recerca en Infermeria i Ciències de la Salut va decidir que el seu treball final, que ha presentat fa tot just unes setmanes, s'orientaria a buscar una solució per reduir aquests nivells d'ansietat. Una fita gens fàcil, per a la qual ha trobat la clau en la comunicació terapèutica.
En el teu treball, que és encara una hipòtesi que hauràs de demostrar amb un estudi posterior, has volgut provar l'efectivitat de la comunicació terapèutica infermera en la reducció de l'ansietat dels pacients del servei d'urgències i en la disminució dels seus reingressos i estada mitjana. Què és la comunicació terapèutica?
També se li pot dir comunicació d'ajuda o relació d'ajuda, i és un tipus de comunicació que no busca únicament la recuperació física del pacient, sinó que també persegueix el seu acompanyament emocional. Per tant, té en compte altres aspectes del pacient, com són el psicològic, el relacional, l'emocional, el social i el familiar. Considera el pacient com un element actiu, que pot decidir, i per això cal explicar-li bé el seu problema, el tractament que rebrà i què haurà de fer després, un cop marxi. No n'hi ha prou amb donar-li l'explicació, cal assegurar-se que l'entén.
I quin paper hi juga la infermeria?
La comunicació terapèutica la pot realitzar qualsevol professional de la salut, però la infermera és la persona que més contacte té amb el pacient i que més estona hi passa. Per això és molt important que hi estableixi una relació d'ajuda, que li faci sentir que està al seu costat i que li importa. Seria ideal que tota infermera adquirís aquest rol.
Estem parlant d'empatia?
L'empatia és la porta de la comunicació terapèutica. Si no tens professionals empàtics, que entenguin què està passant el pacient, més enllà de l'aspecte tècnic, que el respectin i que no el jutgin, sempre hi haurà pacients que marxaran angoixats. No cal posar-se a plorar amb el pacient, sinó situar-se en el seu lloc i intentar entendre com se sent.
I això disminueix l'ansietat?
Sí, està demostrat. El meu treball l'he fet a Urgències, que és una àrea on el diagnòstic de l'ansietat està bastant generalitzat. Però quan el pacient sent que és important per a l'infermer, que aquest l'entén i que el respecta, que li dóna explicacions comprensibles, l'ansietat disminueix i hi ha una millor adherència al tractament, amb la qual cosa la seva estada es redueix. I quan marxa de l'Hospital sabent què li passa i què ha de fer, ho fa més satisfet, més tranquil i amb menys probabilitat que torni a ingressar.
I què falta per a que aquest tipus de relació sigui l'habitual entre l'infermer i el pacient?
Cal formació, perquè es tracta d'habilitats específiques. Ara mateix al grau d'Infermeria ja hi ha una assignatura molt curteta sobre la comunicació terapèutica, i hi ha escoles com les canadenques que ja tenen guies pròpies sobre el tema. Tanmateix, la majoria d'infermeres no s'hi ha format mai. I seria molt profitós perquè aquest tipus de comunicació també millora la satisfacció del professional que la utilitza i disminueix la síndrome de burn-out o estrès laboral.
Quin mètode proposes en el teu treball per demostrar l'efectivitat d'aquesta relació?
En primer lloc vull recordar que el treball és encara un projecte. Es tracta d'un estudi quasi experimental amb un grup control, i un grup intervenció de pacients que han acudit al servei. Es formaran en comunicació terapèutica la meitat de les infermeres i s'assignaran pacients a cada grup, a les infermeres formades i a les que no ho estan. Després analitzarem els resultats per mitjà d'una enquesta, on s'avaluaran la satisfacció, el reingrés abans de les 72 hores i el temps d'estada al servei i, sobretot, el grau d'ansietat.
I es pot extrapolar a d'altres àrees assistencials?
Jo he fet l'estudi al servei d'Urgències perquè és on porto treballant més de 20 anys, però aquest tipus de comunicació és ideal per tractar al pacient crònic o el de l'atenció primària, on se'n pot fer el seguiment. De fet, la comunicació terapèutica es va començar amb el pacient psiquiàtric, que és potser on l'aspecte psicològic té més pes.
Tu ja l'has posada en pràctica?
I tant, mentre he estat estudiant i investigant, ho he estat aplicant. M'ha ajudat molt, per exemple, amb el tema de la diversitat cultural que tenim a l'Hospital, ja que cada cultura entén la salut d'una manera diferent. Des que aplico la comunicació terapèutica, sento que els pacients marxen molt més satisfets.