Dintre de la seva beca de subespecialitat en Cirurgia Artoscoscòpica i Protètica de Genoll per la Universitat de Xile, el Dr. Fernando Olavarría està cursant un programa de formació en diferents centres d'Europa i ha escollit per la FHES d'entre els milers d'hospitals possibles. Un mes treballant colze a colze amb els professionals del Servei de Traumatologia ha permès al xilè viure en primera persona la pràctica de la cirurgia de pròtesi unicompartimental en un centre que, assegura, és tot un referent mundial en aquesta tècnica.

Per què vas triar la FHES?

M'he pres un any per formar-me en diferents centres d'Europa i, valorant aquells que tenien millor casuística en cirurgia de pròtesi unicompartimental de genoll, vaig trobar que la FHES concentrava una de les més grans a nivell mundial. L'equip de traumatologia de l'Hospital ha operat més de 1.500 pròtesis i té registre i seguiment de més de 1.000. Això, per algú que ha decidit dedicar-se a aquesta tècnica i que en el seu dia a dia a Xile no té oportunitat de veure tants casos, és molt atractiu. Per aquest motiu vaig sol·licitar a l'Hospital permís per fer-hi una estada i poder aprendre al màxim.

Què té d'especial aquesta tècnica?

La pròtesi unicompartimental és una cirurgia molt determinada que s'ofereix en pocs centres europeus. N'hi ha molts que han intentat posar-la en marxa, però no ho han aconseguit per la dificultat que comporta, molta més que la pròtesi total, i no només en la tècnica, sinó també en la coordinació dels implicats en tot el procés. Això va fer que al principi, fa 20 anys, molta gent no hi cregués, però les proves de supervivència a llarg termini i la baixa taxa de complicacions han demostrat que és una alternativa excel·lent per a tothom: metges, hospital i usuaris.

I quines millores suposa per a l'usuari respecte de la pròtesi total?

El millor que li pot passar a algú amb artrosi de genoll i que necessita una pròtesi és que sigui apte per dur una compartimental. La seva biomecànica és més similar a la del genoll que la d'una pròtesis total, i comporta menys cirurgia, menys sagnat i menys morbimortalitat.

Per què creus que aquesta cirurgia té tan bons resultats a la FHES?

Penso que gran part de l'èxit és per la baixa taxa de fracàs que hi ha, que és fins i tot menor a la publicada en la majoria de series mundials. En molt pocs centres el pacient marxa d'alta l'endemà de l'operació, i això és, en gran part, gràcies a la bona coordinació de tots els serveis implicats en el procés i al bon treball multidisciplinari que es fa. Aconsegueixen que operar un pacient sigui un procés curt, ràpid i molt eficient.

Com valores la teva estada a l'Hospital?

L'equip de Traumatologia m'ha fet sentir molt a gust. Han estat molt hospitalaris amb mi i molt generosos amb el seu ensenyament. El Dr. Aragón, el cap de Servei, amb qui he treballat tots aquests dies colze a colze, és tot un referent mundial i alhora una persona molt càlida. Ha estat tot un encert venir, i tant debò pugui tornar més endavant. A més, m'ha permès fer activitat a la mateixa vegada que he pogut investigar, i en breu farem una publicació.

En què consisteix aquest treball?

És una revisió retrospectiva de 1.600 casos de pròtesis, dels quals hi ha seguiment efectiu d'una mica més d'un miler, perquè alguns pacients es perden perquè no acudeixen al control. Hem avaluat cas per cas, per veure què van fallar, si es va tractar d'una errada tècnica, humana o del material, quina actuació es va fer per solucionar-ho, si es va haver de reemplaçar tota la pròtesi o només una part, o quant de temps va trigar aquesta a fallar. Per poder continuar millorant és molt important saber què ha anat malament durant tot aquest temps.  

Comentaves que l'estada a l'Hospital forma part d'un programa de formació per Europa que et portarà a d'altres centres. Quins són? 

Després de la FHES, visitaré Hamburg, a Alemanya, per fer revisió de pròtesis; Oxford, a Anglaterra, per formar-me en pròtesi mòbil; i per veure  patologia patelofemoral i pròtesi total de genoll, passaré per Lyon, a França. Al meu parer, són els centres de referencia més importants que hi ha a Europa en aquesta cirurgia.  

Quin és el teu objectiu un cop tornis a Xile?

El meu objectiu és ser el millor cirurgià protètic possible i aplicar allà tot el que hauré après aquí. Es fa difícil adquirir expertesa quan operes 30 genolls en un any, i no 200 com aquí. En un mes he vist aquí el que veig allà en un any, i coses que aquí són totalment normals, allà són impensables. En la cirurgia protètica hi ha molta ciència, és clar, però ja sempre dic que és un treball artesanal. Els detalls tècnics i els petits gestos són al final el que marquen la diferència d'un bon cirurgià. I en aquest sentit, estar al costat del Dr. Aragón ha estat una oportunitat tremenda.