Aquest mes de febrer la Dra. Teresa Mariné ha assumit la coordinació operativa de la Unitat d'Aparell Locomotor de la FHES, dispositiu que es va posar en marxa ara fa un any en coordinació amb l'atenció primària. La reumatòloga fa una valoració molt positiva d'aquests primers 12 mesos de la Unitat i celebra la disminució de les llistes d'espera de les diferents especialitats implicades.

Fa unes setmanes l'han nomenat coordinadora de la Unitat de l'Aparell Locomotor de la FHES. Ens pot explicar què és?

La Unitat de l'Aparell Locomotor (UAL) és un equip multidisciplinari format per les especialitats relacionades amb l'aparell locomotor, en el nostre cas Reumatologia, Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i Rehabilitació, i que ens permet treballar de manera coordinada en els àmbits de l'atenció primària i de l'hospitalària i adequar els circuits assistencials dels dos àmbits. Estem presents tant en l'Hospital com en el CAP Santa Coloma, que és on la FHES ofereix l'atenció especialitzada.

I quines millores suposa la UAL?

Crec que el gran beneficiat de la posada en marxa d'aquesta unitat és el pacient, que des d'un principi ja va derivat i, per tant, ha d'esperar menys entre visita i visita, o per començar el tractament. Això també és a causa de l'ampliació de l'oferta d'especialitats i d'hores de visita al CAP, que ha contribuït a aquesta millora. Per tant, l'acceleració del procés assistencial comporta la reducció de llistes d'espera i això redunda en benefici de la qualitat de l'assistència que oferim a l'usuari.

I pel que fa a l'Hospital?

Com que el pacient va més dirigit, ens evitem visites innecessàries. Si s'ha de demanar una prova, potser ja ho pot fer el metge de família en la seva visita i el pacient no ha de passar per nosaltres dues vegades. D'aquesta manera, guanyem en eficiència i reduïm la despesa que genera la patologia de l'aparell locomotor. A més, la UAL permet portar un seguiment més detallat dels casos i així es tanquen tots els processos, cosa que abans no sempre es feia. Suposa més feina, però ara tot és molt més àgil.

Com funciona la UAL?

El metge de família realitza la primera visita al pacient i si considera que s'ha de derivar a la UAL, l'inclou en una agenda que jo mateixa reviso l'endemà cas per cas. Consulto la Història Clínica del pacient i repasso proves radiològiques i analítiques si n'hi ha, i així decideixo si la patologia és urgent o no, i si cal derivar-la a la UAL, o el mateix metge de família pot continuar el procés. En cas de derivació a la UAL, ja discriminem per especialitat i decidim si el pacient es pot atendre al CAP o ha de venir a l'Hospital. Tot depèn de la patologia en concret.

Són habituals aquest tipus de dispositius?

La creació de les unitats de l'aparell locomotor ve ordenada pel Pla de Salut 2011-2015, que exigeix l'aplicació del "Pla Director de les malalties reumàtiques de l'aparell locomotor". Aquest Pla es va crear per organitzar l'activitat relacionada amb aquestes patologies i, per tant, per regular la despesa que generen, que és una de les més grans de la sanitat. I per fer-ho, la mesura que s'hi estableix és la formació de les unitats de l'aparell locomotor, que s'han d'anar implantant en tot el territori català durant aquests anys, cadascuna amb les seves especificitats i amb els recursos de què disposa. Per exemple, nosaltres ara mateix no hi tenim Clínica del Dolor, i d'altres unitats sí que la tenen. En la majoria de casos, la Reumatologia està assumint la coordinació d'aquests dispositius.

Entenem que el treball en equip és essencial perquè funcioni un dispositiu així...

Sí, i tant. Els especialistes hem d'estar ben coordinats i mantenir una comunicació molt fluïda, i a més, hem d'estar ben organitzats amb els metges de família del nostre CAP, ja que són els proveïdors de pacients de la UAL. El treball en equip és molt important perquè tot sigui més àgil. Si tinc un problema o un dubte, puc contactar ràpidament amb un company de la UAL o amb el metge de família, i solucionar-ho. Sense aquesta connexió constant, l'objectiu de la Unitat no seria possible.

Què s'ha aconseguit durant aquest primer any?

Sabíem que baixarien les llistes d'espera, però no ens imaginàvem que tant, especialment de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, que ha passat de 6 mesos a 1 gràcies al gran esforç dels nostres professionals, que són responsables de gran part de l'èxit del projecte. En el cas de la Reumatologia i la Rehabilitació, no ho podem mesurar, perquè abans de la UAL al CAP no hi eren. Però sí que és cert que en Rehabilitació també hem millorat molt perquè el pacient que ara triga aproximadament 2 mesos a començar el tractament, abans en trigava fins a 8. Amb tot, durant aquest temps han passat per la UAL unes 6.100 persones, més del 97% de les quals han estat tractades al mateix CAP, cosa que ja és un guany molt gran. Ara som molt més resolutius perquè estem ben organitzats.

Quins objectius s'han marcat per aquest any?

En primer lloc, continuar treballant perquè la comunicació entre especialistes i metges de família sigui més fluïda. Volem obrir noves vies de comunicació com les interconsultes telemàtiques, que poden arribar a estalviar visites i desplaçaments dels pacients. També tenim com a repte consolidar l'oferta pediàtrica bàsica i, a més, ens agradaria baixar encara una mica més el temps d'espera, tot i la gran feina que hem fet aquest últim any i de la qual estem molt satisfets.