Infermera de professió i de vocació, Empar Villanueva va treballar ens els àmbits quirúrgic i de pediatria, abans de decantar-se per la gestió. Va començar com a supervisora d'Infermeria a l'antic Hospital Municipal de Badalona, ara Badalona Serveis Assistencials (BSA), i més tard va passar a dirigir aquest àrea durant gairebé 30 anys. Quan li'n quedaven 4 per jubilar-se, se li va presentar l'oportunitat de dedicar-se de ple a la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) dintre de l'organització, terreny pel qual assegura que sempre havia tingut una especial debilitat. 

La teva és una trajectòria molt vinculada a la participació...  

Sí, sempre m'ha agradat tenir en compte l'opinió dels altres, i ho vaig fer primer des de la Direcció d'Infermeria, i després ja especialment des de la d'RSC, que té entre les seves potes la participació dels clients externs. Aquesta última etapa em va permetre treballar de manera molt intensa en el tema comunitari, aprofundint en la relació amb les entitats de ciutat. A BSA l'avantatge era que nosaltres mateixos gestionàvem la meitat de les àrees bàsiques de salut de Badalona, i això ens facilitava arribar més enllà en la comunitat. En el vostre cas, no teniu primària, i és cert que això ho dificulta una mica, però no és impossible.

Sense atenció primària, com dius, què ens falta per arribar millor a la població?

Sou un hospital de referència, ja teniu en marxa les xerrades de difusió d'hàbits saludables i treballeu frec a frec amb l'atenció primària, i això és un camí que ja està fet. Esteu molt ben posicionats i teniu un hospital que és una meravella. Només cal reforçar aquest encaix que un hospital d'especialitats pot aportar, per exemple, en la prevenció. Cal trobar els canals de comunicació amb les entitats, ONG, associacions o escoles, per captar les seves necessitats i poder-los donar resposta. D'aquesta manera, es genera una confiança mútua que, amb el temps, retorna en forma de benefici.

No sembla un camí fàcil.

Jo diria que és lent. Per crear aquests vincles cal temps, metodologia i estar receptiu al feedback. Ah, i anar amb la veritat per endavant! Fent això, l'Hospital seria encara més atractiu i aconseguiríem que la ciutadania s'impliqués i fos més corresponsable amb la seva salut. Sé que això en part és terreny de l'atenció primària, però sens dubte hi ha espai per treballar de manera coordinada sense lesionar la relació entre les dues institucions. De fet, la primària, com els hospitals, està també molt enfocada a la malaltia i els és difícil fer salut comunitària i preventiva, però encara hi ha marge per reforçar l'autocura, ensenyar a manegar millor la malaltia, sobre tot en malalts crònics, i insistir que no sempre cal anar al metge, que de vegades amb una mica de llit i repòs n'hi ha prou, i això ho hem d'explicar entre tots.

Algun cas d'èxit en què hagis treballat en temes de participació...

A BSA en cada àrea bàsica de salut hi havia una infermera que es feia càrrec de la salut comunitària, però vèiem que no acabava de funcionar. Així que vam crear un grup de treball, format per dues infermeres i un treballador social, que vam anomenar Xarxacom, i que s'encarregaven de coordinar, amb molt de mètode, totes les activitats comunitàries de BSA: dies mundials, fires als barris, caminades amb l'Ajuntament, etc. Amb aquesta feina vam aconseguir reforçar el treball comunitari i reorientar el tipus de consulta que es feia amb els malalts. Els professionals ho van viure molt bé perquè s'identificaven i es resolien problemes. Va estar un canvi de model, que té en compte un pacient actiu i participatiu.

Els Consells de Salut també ens van anar molt bé perquè eren un punt de trobada de les entitats de ciutat i els representants de BSA. L'èxit va radicar en passar de la informació a la participació. Aquesta feina d'explicar i generar confiança ens va permetre tancar el servei d'urgències d'algunes ABS sense incidents. Va costar però n'estàvem molt orgullosos.

Com valores la creació d'aquest Nucli Promotor de la Participació?

La participació és bàsica per a la corresponsabilitat. Per tant, que l'Hospital hagi apostat per la participació ciutadana és molt positiu. Escoltar i conèixer l'opinió i les expectatives de la població enriqueix enormement, ja que de vegades des de fora es veuen errors que des de dintre no es detecten, o a l'inrevés, es posen en valor coses que ja s'estan fent i que no s'aprecien prou. Un tema que ja hem començat a treballar, per exemple, és la diversitat cultural, que ja teníeu detectada. El Nucli és un bon instrument per avançar cap a la vertadera participació amb les entitats.

Fa uns dies us van presentar el Pla Estratègic 2017-2021 de l'Hospital, que s'està ultimant. Com veus el futur de l'organització?

Teniu molt ben descrites les fortaleses i les línies de treball estan molt ben identificades. Són assumibles i estan en línia amb el Pla de Salut i molt adaptades al territori. El que destacaria és l'aposta per l'orientació al pacient i els professionals, que és la millor fortalesa que es pot tenir en qualsevol hospital.