Josep Farrés coneix molt bé les entranyes de dos mons que, tot i ser molt propers, molt sovint no caminen de la mà, com són el sanitari i el dels serveis socials. Actual Director dels Serveis de Valoració i Orientació a Persones amb Discapacitat de Badalona (CAD Badalona), aquest metge especialista en salut pública i medicina preventiva i inspector de la Seguretat Social, assegura que només afavorint la participació i el treball conjunt s'aconseguirà facilitar una atenció integrada, que és la que permetria abordar de manera més efectiva els problemes que afecten i preocupen a les persones.
Des del teu càrrec tens un gran coneixement del territori. Quines particularitats té el Barcelonès Nord pel que fa l'atenció a les persones?
Al Barcelonès Nord, com en la majoria dels territoris, hi ha dos tipus de problemes: els de model de treball i els derivats de la manca de recursos. En els primers, més qualitatius, els dos sistemes estan aïllats, cadascun centrat en la seva pròpia realitat, amb les dificultats de coordinació interna entre nivells, i simultàniament amb poca capacitat d'establir els ponts i mitjans que requeririen per oferir una atenció integrada. En el segon apartat, més quantitatiu, ens apareix la necessitat de més recursos i d'optimitzar el funcionament dels que ja tenim, especialment en l'àmbit social. Si concretem més, és especialment difícil obtenir recursos per al dany cerebral i per a les persones que tenen patologies duals, és a dir, trastorn mental i discapacitat mental o física. Manquen també places residencials per a gent gran. L'alt grau d'envelliment de la població, afavorit per la bona capacitat que tenim de manejar malalties cròniques i per l'augment de l'esperança de vida, fa que tinguem un alt volum de persones d'edat avançada amb multitud de patologies, manca d'autonomia i, per tant, amb problemes de dependència que no es poden abordar sense un treball integrat entre els dos sistemes, el social i el sanitari.
La gran quantitat de cultures que conviuen en aquesta àrea, suposa un repte afegit a l'hora de gestionar tots aquests serveis?
Bé, crec que tot i que hi influeix, aquest aspecte és secundari ja que el principal problema és la manca de recursos. Però com que hi ha manca de recursos generals, trobes que de vegades algunes persones no veuen just donar-los als de fora. Això és perquè objectivament sembla que no hi ha xenofòbia, però no cal rascar gaire per detectar cert rebuig. Per això estem treballant des de diferents fronts, com ara amb les accions que ja hem posat en marxa a l'Hospital des del Nucli Promotor de la Participació. Estem obrint contactes i coordinació amb persones i entitats coneixedores de cultures foranies per establir ponts i entendre com viuen ells la seva problemàtica. Per a l'Hospital és una oportunitat, ja que podreu tractar millor, amb eficiència i eficàcia, els conflictes que queden matisats pel tema de la multiculturalitat.
En definitiva, es tracta de buscar estratègies per arribar a tot el conjunt de la població...
Sí, hi ha una part de la ciutadania que està fora del sistema, i per arribar-hi hem d'establir programes de coordinació concrets, no teòrics. No hem de parlar de la multiculturalitat en termes abstractes o fer declaracions d'intencions, si no que hem de concretar en problemàtiques reals de les persones nouvingudes que provoquen que sovint tinguin manca de salut i que estiguin desconnectades del sistema sanitari, ja sigui perquè no el coneixen o perquè queden molt aïllats en els seus reductes amb la seva gent. Aquestes barreres només les superarem amb la coordinació real entre els serveis socials bàsics, l'atenció primària i l'atenció especialitzada. I la situació ideal ja seria anar més enllà i treballar amb programes integrats, on tothom tingui la seva part de feina ben definida. Hauria de ser molt fàcil passar d'un nivell a un altre.
En aquest sentit s'està treballant des del Nucli Promotor de la Participació de l'Hospital, del qual formes part. Quina utilitat li veus a instrument d'aquest tipus?
Generar un espai de trobada i coordinació, on puguem parlar i proposar coses és molt bo. És el mínim necessari, el primer esglaó perquè funcioni la participació al centre. Alguns venim de fora i aportem els nostres coneixements. Jo, per exemple, puc aportar la relació amb els serveis de valoració a la dependència i la discapacitat, i podria ajudar a millorar l'enllaç amb els recursos socials del territori. Així mateix cal una participació activa dels ajuntaments, ja que l'administració municipal és qui té la competència de gestionar els serveis socials bàsics. Avui ja s'ha fet una mica de camí però encara queden coses pendents per avançar en aquesta línia.
Coneixent el nou Pla Estratègic de la FHES, com veus el futur de l'organització?
L'Esperit Sant és un hospital conegut i respectat, i la gent sap que funciona bé. Penso que en els darrers anys hi ha hagut un avenç molt important en el seu prestigi i que anirà a més amb el Pla Estratègic que ara plantegeu, que està molt alineat amb els problemes identificats en el Pla de Salut i amb la pròpia realitat del territori. Ja tenim el focus posat sobre els problemes i ara, un per un, amb el seu calendari i els recursos que siguin necessaris, els anirem abordant. Voldria afegir la necessitat de disposar d'eines d'avaluació que ens permetin detectar ràpidament els resultats i, per tant, també les coses que es podrien millorar. Un bon exemple concret és el programa de coordinació entre l'Hospital i les residències de gent gran que, malgrat la seva joventut, ja ha permès oferir a les persones una atenció més ràpida i efectiva.
