Pilar Puig ha dedicat gran part de la seva vida laboral a l'Ajuntament de Santa Coloma, primer com a regidora, durant 24 anys, i després com càrrec de confiança, durant 10 més, fins que es va jubilar. Enamorada de la seva ciutat natal, gràcies a la seva ocupació, la Pilar ha mantingut un contacte proper i constant amb la població, a la qual diu que ha arribat a conèixer "del dret i de l'inrevés, de la cara més amable a la cara més dura". Avui, l'Hospital es beneficia de tot aquest coneixement i experiència per mitjà de la participació de la Pilar en el Nucli Promotor de la Participació.

Tants anys treballant a i per a Santa Coloma te'n donen una visió privilegiada. Com és la ciutat?  

Santa Coloma és principalment una ciutat d'acollida. Durant tot el segle XX ha rebut immigrants de tot l'Estat espanyol i, cap als anys 90, immigrants de tot el món, fins a arribar a conviure-hi gent de 72 nacionalitats. És una Torre de Babel ben organitzada, sense problemes de rebuig greus. Sí que és cert que durant una època, cap als anys 60, hi va haver un creixement desordenat, però en els últims anys s'ha millorat molt, i això que és una ciutat sense indústria ni una xarxa comercial forta. Hem fet passos de gegant i hi ha contribuït molt la recuperació del riu, en la qual vaig col·laborar. Santa Coloma ha superat la frontera natural del Besòs amb una bona xarxa de transport públic.

Quines matèries li queden pendents a la ciutat?

Moltes. En primer lloc, li cal recuperar uns nivells d'humanisme i de proximitat que estem perdent, igual que totes les ciutats grans en constant moviment, però que sempre han caracteritzat la ciutat. Una altra de les coses que més em preocupa és que les entitats haurien d'actualitzar-se i agafar més protagonisme a nivell real, no reivindicar per reivindicar. La tasca que han fet durant molts anys ha estat fenomenal, però ara moltes s'han estancat. Cal engrescar la gent jove i implicar-la en el seu funcionament, perquè les necessitats de grans i joves no són les mateixes. Hi ha un tall generacional que m'amoïna molt.

Santa Coloma és una ciutat multicultural. Com s'ha abordat aquest aspecte?  

Socialment, la ciutat ha evolucionat, però encara ens queda per avançar. Quan parlem de nouvinguts, sovint fem referència a la integració, i a mi em fa molta por perquè quan utilitzem aquesta idea, generalment hi associem un pensament d'assimilació. Per a que realment hi hagi una integració, cal canviar normes culturals i socials, i fer-ne de noves. Hem desterrar el pensament de "és tradició" i s'ha de fer així, perquè les tradicions es van nodrint de sincretismes de tot arreu i van evolucionant.

Com pot contribuir l'Esperit Sant a aquesta millora?  

L'Hospital té moltes oportunitats per contactar amb la població, i per això el seu paper és imprescindible en aquesta integració social. Ha de tenir sensibilitat davant les diferències per poder-les salvar, i ha de buscar elements per crear consciència a la població. Per exemple, si una dona per cultura no anirà a un metge que sigui home, l'Hospital pot fer molt per canviar això i explicar-ho. No és discriminar, és educar. On també té una gran responsabilitat l'Esperit Sant és en el foment de la salut integral de les persones. Però tot això no ho pot fer sol, si no que ha de buscar xarxa a la ciutat i al territori. En definitiva, l'Hospital ha de ser una peça dinamitzadora.

El Nucli Promotor de la Participació seria un bon exemple d'aquesta dinamització...

Crec que ha estat una genialitat de la Gerència perquè tot el que sigui obrir les institucions a la ciutadania és positiu. Quan deixes que entri gent de fora, assumeixes que es qüestionin les coses, i de vegades això als professionals no els agrada. Promoure la participació des de dintre ajudarà a obrir mires, i tant debò tots els hospitals ho fessin. Crec que és una aposta molt valenta i un repte molt gran que ens fa anar pel bon camí.  

I des de fora, quina és la percepció que es té de l'Hospital?  

El gran potencial de l'Hospital és la seva gent, i això és veu. Fa molts anys que el conec i parlo amb molta gent, i tots coincidim que l'atenció ha estat sempre exemplar. Ens hem queixat de moltes coses al llarg del temps, però mai del personal ni de l'atenció cap al pacient. La clau, crec, és la qualitat del servei i la tranquil·litat amb el personal. El pacient no es pot veure afectat per problemes interns, perquè això malmet la credibilitat de l'Hospital i dels treballadors.