Fa 25 anys va ser un dels primers cirurgians a l'Estat espanyol a practicar pròtesis unicompartimentals de genoll, una tècnica quirúrgica que avui representa el 25% de totes les pròtesis que es col·loquen. Alguns dels experts mundials en aquest procediment s'han trobat a la FHES en la I Reunió Europea i la VII Reunió Espanyola de l'Unigroup, que ha dirigit el mateix Dr. Aragón. De la seva mà coneixem a continuació les bondats d'aquesta pràctica quirúrgica.
S'acaba de celebrar a l'Hospital un dels congressos internacionals més importants en cirurgia unicompartimental de genoll. Què té d'especial aquesta reunió?
La gran peculiaritat que té, a diferència de molts d'altres congressos de la nostra especialitat, és la seva vessant pràctica. Cada edició fem una tria molt selectiva de cirurgians de tot Europa, que tenen l'oportunitat de practicar en espècimen i que poden seguir i comentar cirurgia en directe. A més, el fet que la cirurgia conservadora de genoll sigui encara poc habitual, fa que hi hagi pocs fòrums de debat sobre el tema i que el de l'Unigroup sigui encara més rellevant.
Per què es col·loquen encara tan poques pròtesis unicompartimentals?
A l'Estat espanyol, només ho són un 25% de les 60.000 pròtesis que s'implanten cada any. Això és, principalment, perquè la tècnica resulta molt exigent per al cirurgià. No admet el més mínim error d'implantació, ja que el resultat postoperatori, ja sigui favorable o desfavorable, és immediat. A diferència de la pròtesi completa de genoll, que si no està ben implantada del tot es pot tolerar durant fins a 5 anys, en el cas de la unicompartimental, l'èxit o el fracàs postoperatori són immediats. A més, també és poc habitual perquè l'aprenentatge és molt llarg.
I tot i així, l'Hospital és un centre de referència internacional en aquest procediment. Com és això?
El vam començar a practicar quan vaig arribar al centre, ara fa 25 anys. M'havia format a París amb el Dr. Philippe Cartier, considerat el pare de la cirurgia unicompartimental de genoll, i encara es feia en molt pocs llocs. Actualment més del 65% de les pròtesis de genoll que implantem són d'aquest tipus, la qual cosa ens situa en uns ràtios excepcionals, molt per sobre de la mitjana d'hospitals europeus, que estan en un 5%. Només al Regne Unit hi ha un grup de cirurgians que estan al voltant del 60%. Però en la majoria de centres, entre el 80 i el 85% de les pròtesis que s'implanten són totals.
I aquest tipus d'implants es comporten com la resta?
Existeix la creença que duren menys, però el cert és que tenen el mateix seguiment i la mateixa durabilitat que les totals. La seva vida mitjana és equiparable a la de la resta de pròtesis, que s'han de revisar passats entre 15 i 20 anys.
Com ha canviat la tècnica en aquests 25 anys?
Quan vam començar, una intervenció podia durar fins a dues hores i el pacient es podia arribar a estar 15 dies ingressat. Ara, poques sobrepassen l'hora de durada i en un dia el pacient ja surt caminant per la porta de l'Hospital, fins i tot en les cirurgies bilaterals, és a dir, quan operem els dos genolls a la vegada. Poder marxar cap a casa tot just passades 24 hores des de la col·locació de la pròtesi era una cosa impensable ara fa uns anys. És un avenç increïble del qual estic molt orgullós. Però encara vull anar més enllà: tinc previst que els pacients puguin marxar el mateix dia de la intervenció. Abans, però, he d'estudiar amb quin perfil de pacient podríem començar.
I a banda de la curta estada hospitalària, què guanya el pacient?
Moltes coses! Durant la intervenció la incisió que fem és molt petita, no tallem musculatura ni lligaments i no es requereix transfusió sanguínia ni sondatge vesical. És una cirurgia conservadora, i el fet que respectem l'estructura i les parts toves sempre representa un gran alleujament postoperatori per al pacient.
Què us queda per aprendre?
La meva corba d'aprenentatge encara no ha acabat. Continuo anant cada any a formar-me amb el Dr. Cartier a França. Treballar amb ell, colze a colze, és la millor formació que puc tenir. Encara tenim molt recorregut per endavant.
