"Alexandrina Escriche i la «Junta de senyores de l'Associació de l'Esperit Sant»"
Per Josep M Cortès Martí, President del Patronat.
Alexandrina Escriche fou la primera president del que és avui la Fundació de l'Hospital l'Esperit Sant. Pedagoga i catequista, gran activista per la millora de les condicions de vida de la classe obrera, trobem una breu referencia sobre ella a la Fulla Seràfica, una mena de full parroquial olotí de principis del segle XX, datat el 1908 transcrit per Mn Jeroni Gelada que deia «una senyora que se la troba sempre davant de totes les obres de propaganda catòlica, ànima de les Escoles Dominicals de Barcelona, y actualment una de les Senyores Catequistes que desempenyen l'alt càrrech social d'atracció de la classe obrera» [1]. Uns anys més tard, el 23 d'Abril de 1917, Alexandrina Escriche inaugurava el Sanatori Anti-tuberculós, juntament amb al delegat del Bisbe, el Dr. Jaume Almera, convidant a l'Ajuntament a fi de què, tal com es notificava «La Junta de senyores de l'Associació de l'Esperit Sant acaba d'instal·lar en aquests poble un sanatori per als pobres en el lloc anomenat Torre Roja» com a «obra de beneficència i tot el que sigui en benefici pels desvalguts»[2].
Fa ben bé 100 anys en el turó del Puigfred de la Serralada d'en Mena, també anomenada de Sistrells, «La Junta de Senyores de la Associació Esperit Sant» va comprar la Torre Roja a les germanes González per construir-hi el sanatori. Els bons aires eren l'antídot apropiat per fer-hi front a una malaltia molt estesa en la Barcelona industriosa de principis de segle XX. La teoria miasmàtica, avui superada i substituïda per la teoria microbiana, considerava que algunes malalties eren transmeses per les aigües brutes, per l'amuntegament en habitatges i sobretot per la manca d'aire fresc. Aquell criteri explica, entre altres raons, el perquè de la ubicació de molts hospitals als quatre vents i apartats de les poblacions. El Sanatori Anti-tuberculós de l'Esperit Sant (1917) n'és un exemple i un dels antecedents de l'actual xarxa assistencial del territori essent una peça clau del model econòmic de la nostra ciutat per aquest segle XXI.
[1]Fulla Seràfica. Convent dels Caputxins. Editat per Successors de Joan Batet. Olot 1908. Gener de 1908, nº 6. p. s/nº
[2]Vilaseca i Segalés, J. Mites, personatges, gent notable a Sta. Coloma de Gramenet. Edit Murtra, Barcelona 1987. p. 133