Com molts altres joves de la seva promoció, la Daniela i el Fran no van dubtar a respondre a la crida dels hospitals quan buscaven personal sanitari en plena crisi de la COVID-19. Ells ho van fer a l'Hospital de l'Esperit Sant, on han hagut de fer front a situacions extremes que ni podien imaginar unes setmanes abans, quan assistien a les seves classes del 4t curs d'Infermeria. Ha estat, diuen una experiència dura però extraordinària.

• Encara no teniu el títol, però al vostre currículum ja consta que heu estat atenent pacients com a professionals d'infermeria en plena crisi sanitària. Com vau arribar a l'Hospital?

Fran (F): Jo ja treballo a l'Hospital des de fa 3 anys, al principi com a portalliteres i des de fa uns mesos com a auxiliar d'infermeria. M'encanta l'ambient proper que hi ha entre companys i la seva disposició a compartir els seus coneixements, així que quan va aparèixer la COVID-19 i, amb ella, l'oportunitat de treballar d'infermer, no m'ho vaig ni pensar.

Daniela (D): En mi caso, vi la oferta laboral que el Hospital mandó a la universidad para reforzar su plantilla durante el COVID-19 y envié el currículo. Al día siguiente, ya me habían llamado para incorporarme.  

• El cas de la vostra promoció és un cas excepcional i podríem dir que històric. Com valoreu l'experiència?

D: A pesar de ser duro, de llegar a casa agotada y de marcharme muchos días con lágrimas en los ojos, volvería a hacerlo mil veces. He tenido una oportunidad buenísima de formarme y de aprender con grandes profesionales.

F: Per mi, l'inici va ser una mica dur, ja que suposava un canvi radical en el meu rol professional. A més, de cop i volta l'Hospital estava capgirat i tots havíem d'enfrontar-nos a situacions noves i desafiants en un entorn totalment nou. Però per sort, aquestes inseguretats poc a poc van anar quedant enrere gràcies als meus companys. També he tingut moments de por d'"emportar-me el bitxo a casa", evidentment, tot i que els oblidava ràpid quan veia que tota aportació, per petita que fos, era molt necessària.  

• Què ha estat el pitjor?

F: El col·lapse del nostre sistema sanitari i el seu efecte en els pacients. No poder donar-los el tracte ni els recursos que consideres òptims, com per exemple el temps d'atenció a cadascú o un entorn més propici a la comoditat i la intimitat. Però el pitjor de tot ha estat veure com moltes persones passaven els seus últims moments sense el seus éssers estimats. Una situació molt dura a nivell humà que no podies fer res per canviar.

D: Lo peor, sin duda, ha sido gestionar las emociones. Intentar ser cercana con los pacientes y darles un trato humano, intentar que no se sintieran solos al estar aislados, pero sin crear un vínculo emocional demasiado fuerte para que no me superaran las emociones cuando las cosas no iban como se esperaba.

• I quina és la part positiva de l'experiència?

D: De la experiencia me llevo todo lo aprendido, que no ha sido poco. Pero también mucha confianza en mis capacidades y unos compañeros increíbles que me han ayudado muchísimo.

F: El més positiu ha estat la sensació de comunitat que ens ha envoltat a tots, on tothom ha volgut ajudar d'alguna manera. Hem rebut, des de diferents persones i entitats, tot tipus de detalls, d'EPI, missatges de suport... Han estat actes d'autèntica bellesa en moments de foscor i d'incertesa.

• No tenir la carrera acabada us ha suposat algun inconvenient a l'hora de treballar?

D: La verdad es que no. Tanto los compañeros como los pacientes me han acogido muy bien. Quizás sí he sentido algunas inseguridades, pero no tengo muy claro si era por no tener la carrera acabada o por no tener experiencia con este tipo de pacientes.

F: És difícil trobar-te en aquesta situació quan encara no has acabat. Penses que potser no estàs preparat o que més que ajudar, faràs nosa. Però la veritat és que en cap moment m'he sentit incapaç. Els meus companys han estat amb mi en tot moment, resolent els meus dubtes i dissipant les meves pors.

• Repetiríeu l'experiència, si es donés el cas?

F: Sí, sens dubte. Aquest tipus de situacions requereixen de totes les mans disponibles. Malgrat tots el obstacles i vicissituds als quals hem hagut de fer front, sempre recordaré aquesta etapa amb especial consideració, perquè deixa patent que el treball en equip pot amb tot.

D: ¡Con los ojos cerrados! Tanto a nivel personal como profesional ha sido muy enriquecedora.