Vint serveis d'urgències d'hospitals catalans (Clínic, Bellvitge, Mar, Sant Pau, Esperit Sant, Taulí, Althaia, Trueta, Arnau de Vilanova,Santa Tecla, Vall d'Hebron, Can Ruti, Mataró, Consorci Terrassa, Tortosa, Santa Caterina-Salt, Municipal de Badalona, Moises Broggi, Joan XXIII-Tarragona, Dos de Maig) estan embarcats des de 2021 en el programa "Urgències VIHgila", un programa específic que persegueix diagnosticar pacients infectats pel VIH i que ells no ho saben. A Catalunya, al voltant del 9% d'infectats desconeixen la seva situació i són els responsables de la major part dels nous contagis. Es tracta d'un subgrup específic de pacients que s'escapa, per motius diversos, del diagnòstic precoç i que el sistema sanitari porta anys intentant identificar i reduir. Fins ara, però, aquest subgrup de pacients, petit en percentatge però important pel que fa a la transmissió de la malaltia, es resisteix en ser identificat i eradicat. Probablement, constituixen la batalla final a lliurar en una pandèmia que enguany compleix els 40 anys des de la seva irrupció, i de la que cada 1 de desembre es commemora la Diada Internacional.

Els serveis d'urgències són una porta d'entrada sempre oberta al criteri de necessitat d'atenció urgent per part de la població, i s'ha vist que en determinats col·lectius, entre els que es poden trobar molts d'aquests pacients amb infecció no coneguda per VIH, aquesta porta d'urgències pot ser l'únic punt d'interacció entre el pacient i el sistema sanitari. El programa "Urgències VIHgila" vol aprofitar-se d'aquesta posició d'avantatge dels serveis d'urgències. Així, davant de consultes per malalties o circumstàncies relativament comuns a urgències que se sap que es presenten en més freqüència en els pacients infectats pel VIH que en la població general no infectada, el metge d'urgències, previ consentiment del pacient, sol·licita una serologia VIH. Aquesta serologia no interromp el procés assistencial, doncs es tracta de pacients que consulten per simptomatologia d'infecció de transmissió sexual, pràctica de chemsex o bé sol:licitant tractament profilactic després d'una situació de risc de transmissió de VIH, o que són diagnosticats d'herpes zòster, pneumònia o síndrome mononucleòsica. En totes aquestes circumstàncies, en la pràctica clínica habitual el pacient es donat d'alta en la majoria de casos. En el cas de que la serologia resulti positiva, com ja ha succeït en 79 pacients dels més de 8962 testats (un 0,88 %), el centre contacta amb el pacient per fer-ne el seguiment i iniciar el tractament. Des de la Fundació Hospital de l'Esperit Sant s'han diagnosticat 3 casos.

El programa "Urgències VIHgila", que és liderat des de la Societat Catalana de Medicina d'Urgències i Emergències, s'estendrà  fins al 2023 gràcies a una beca de formació de GILEAD Sciences. Té com a objectiu prioritari diagnosticar 250 nous casos de VIH a Catalunya que, en absència del programa, veurien retardat el seu diagnòstic, durant mesos i de vegades durant anys. Es calcula que cada diagnòstic precoç que es realitzi evitarà entre 2 i 4 nous contagis. I els experts reconeixen que qualsevol programa de detecció d'infecció per VIH que obtingui positivitats per sobre del 0,1% de les proves realitzades estalvia diners a les administracions. Per tant, el seu impacte va més enllà dels propis pacients detectats. Els resultats "Urgències VIHgila" són públics, s'actualitzen setmanalment i poden consultar-se a: www.urgencies-VIHgila.cat